Sergio y Serguéi

93 MIN. Espanya, Estats Units (2017)

Sergio y Serguéi

Direcció: Ernesto Darana

Guió: Ernesto Daranas, Marta Daranas

Amb: Tomás Cao, Héctor Noas, Ron Perlman, A.J. Buckley

Crítica de cinema
Eulàlia Iglesias

‘Sergio y Serguéi’, la caiguda del comunisme des de l'espai

L'any 1991, mentre s'oficiava el final de la Unió Soviètica, l'enginyer Serguei Krikaliov estava treballant a l'estació espacial Mir. El cosmonauta es va veure obligat a quedar-se en òrbita uns mesos més a causa del cataclisme històric. Ernesto Daranas s'inspira en la situació de Krikaliov i en el fet que era un gran radioaficionat per imaginar la seva inesperada relació a través de les ones amb el Sergio, un professor de filosofia marxista que viu a Cuba, també a partir d'aquell moment un país a la deriva de la història. Per embolicar la troca, el Sergio manté una amistat a distància amb un ianqui, el Peter, que escriu sobre la cursa espacial.

El realitzador cubà s'aproxima en el seu tercer llarg de ficció a la caiguda de l'URSS i les conseqüències per al seu país a través d'una comèdia sense arestes. El film s'aixeca sobre la reivindicació, sempre guanyadora, d'una fraternitat humana per damunt d'ideologies i fronteres. El bon ànim del Sergio sembla compensar les seves pròpies frustracions i reptes polítics, així com la constant vigilància a què és sotmès per un funcionari del règim, representat més com un espieta de tebeo que com una figura repressora. L'amabilitat i la calidesa que desprèn Sergio y Serguéi la converteix en una pel·lícula de fàcil digestió. Potser massa fàcil tenint en compte que retrata la caiguda del projecte polític més important del segle XX.