Saw VIII

91 MIN. Estats Units (2017)

Saw VIII

Direcció: Michael Spierig, Peter Spierig

Guió: Josh Stolberg, Pete Goldfinger

Amb: Matt Passmore, Callum Keith Rennie, Clé Bennett, Hannah Emily Anderson, Laura Vandervoort, Tobin Bell, Brittany Allen

Crítica de cinema
Xavi Sánchez Pons

‘Saw VIII’, una seqüela descafeïnada

Si alguna cosa se li ha de reconèixer a aquesta nova seqüela de Saw, és que connecta amb l’esperit del temps. La franquícia, màxim exponent del torture porn modern –subgènere del terror on la gent és assassinada i maltractada de manera gratuïta–, va trobar els seus anys de glòria en l’era tenebrosa de Bush Jr. posterior a l’11-S amb la creació del camp de detenció de Guantánamo i la tortura d’estat, i en la necessitat dels nord-americans de purgar el seu sentiment de culpa a través de ficcions d’horror. El psychokiller castigador i judeocristià de Saw i els seus imitadors no tenien cap sentit en l’era bonista i laica d’Obama, per això tornen ara després d’una aturada de set anys: el conservadorisme i el primitivisme de Donald Trump són el caldo de cultiu adequat.


La saga es va iniciar el 2004 amb un neogiallo destraler però brillant en la seva execució i resolució (el seu twist final encara fa patxoca), que va donar lloc a una sèrie de seqüeles on es vulgaritzava la seva fórmula apel·lant a una recuperació festiva i tecnificada del teatre del Grand Guignol: l’ús de l’humor negre i el disseny de formes de morir rebuscades i sanguinolentes. Aquesta vuitena part segueix fil per randa l’estructura de les entregues anteriors, però no compta amb morts antològiques i es queda curta d’hemoglobina. I això és com una truita de patates sense ous ni ceba.