Salyut-7

119 MIN. Rússia (2017)

Salyut-7

Direcció: Klim Shipenko

Guió: Aleksey Chupov, Natalya Merkulova, Aleksey Samolyotov, Klim Shipenko

Amb: Lyubov Novikova, Ilya Andryukov, Pavel Derevyanko, Oksana Fandera, Vasiliy Ignatich, Vitali Khayev

Crítica de cinema
Xavi Sánchez Pons

‘Salyut-7’, russos a l’espai exterior

Durant els primers segons de Salyut-7 una llum parpelleja i tapa intermitentment la insígnia de metall de l'antiga Unió Soviètica que presideix el vestit d'un astronauta. Aquesta imatge, que serveix com a anticipació dels problemes tècnics que va tenir l'estació espacial que dona nom a la pel·lícula i que després veurem, simbolitza també les fràgils constants vitals del règim comunista rus a mitjans dels 80. Tanmateix, aquest punt de brillantor en la posada en escena i de crònica encertada d'una època no és la norma en la resta del film. I és que som davant una suada i patriòtica història d'heroisme a l'espai basada en fets reals.

Més pròxima a l'Apolo 13 de Ron Howard (però sense el pols i la solidesa narrativa) que no pas del survival espacial angoixant i visualment virtuós de Gravity, Salyut-7 explica com si fos un article de la Wikipedia com va anar la missió de rescat que va aconseguir reparar els danys de la que va ser la primera estació espacial en òrbita de la història. Amb bons efectes digitals però sense emoció, mostra les raons geopolítiques del rescat (la competició amb la missió Challenger dels Estats Units), els conflictes familiars i les motivacions personals dels dos astronautes protagonistes (la vocació per sobre de la vida civil) i les tensions que hi va haver entre els càrrecs polítics i els caps de la cursa espacial soviètica.