‘Rebelde entre el centeno’, una decepció per als fans de Holden Caulfield

Com a obra de ficció, Rebelde entre el centeno se situa sobre arenes movedisses: l'esdeveniment fonamental que guia el relat és una renúncia, una inacció. El malson de qualsevol professor d'escriptura creativa, com el que encarna –amb sobredosi de clixés– Kevin Spacey. És cert que hi ha obres mestres de la literatura en què el protagonista decideix un dia deixar de fer alguna cosa; el Bartleby de Herman Melville seria l'exemple més popular, amb el seu apàtic "Preferiria no fer-ho" convertit en icona global de la resistència passiva.

Una de les grandeses de Melville és que no es molesta a explicar els motius del seu personatge. Per contra, en aquest impersonal biopic sobre J.D. Salinger –figura totèmica de la literatura nord-americana a pesar seu–, la decisió de l'escriptor de retirar-se poc després de l'èxit fulgurant d’El vigilant en el camp de sègol es justifica amb escassa destresa –una combinació de desengany amorós, trauma postbèl·lic i epifania budista– i, encara pitjor, amb un discurs triomfalista que Holden Caulfield no dubtaria a titllar de "fals". Ni rastre del sentiment d'inadaptació, la paràlisi davant el fracàs o el perpetu estat de malenconia característic dels personatges salingerians que Wes Anderson va copsar prodigiosament a la versió no del tot reconeguda de la família Glass que són els Tenenbaums.