'En Ralph destrueix internet', un hipertext lúdic i fill del seu temps

Com tota producció Disney, En Ralph destrueix internet conté una lliçó adreçada al jovent. I, en ple 2018, el que toca és advertir del niu de toxicitat i odi a granel en què se sol convertir la secció de comentaris de qualsevol pàgina web. És la lliçó que aprèn el Ralph, aquell dolent de videojoc que anhelava alguna cosa més de la vida a part de ser un brètol vilipendiat per tothom, i que ara es converteix de la nit al dia en una inesperada estrella dels mems. Això és conseqüència d’haver sigut catapultat de l’arcadea l’univers infinit d’internet en companyia de la seva amiga Vanellope, autèntic motor dramàtic del relat arran de la crisi que li produeix la rutina de conduir dia sí i dia també el mateix circuit del joc de curses que té com a llar.

Encomanada d’aquesta aversió per la monotonia, la seqüela d'En Ralph, el destructor gaudeix multiplicant els escenaris i els personatges, donant carisma antropomòrfic fins i tot als algoritmes que decideixen què es fa viral i què cau en l’oblit. La visualització de la xarxa com una gran ciutat on cada web té el seu edifici sembla una excusa pelproduct placement dels gegants del programari, però un cop el relat s’endinsa en el domini de la mateixa Disney, el joc metalingüístic amb la munió de llicències de la corporació fa d'En Ralph destrueix internetun autèntic hipertext lúdic, clarament fill del seu temps.