Quién te cantará

124 MIN. Espanya (2018)

Quién te cantará

Direcció: Carlos Vermut

Guió: Carlos Vermut

Amb: Najwa Nimri, Eva Llorach, Carme Elias, Natalia de Molina, Julián Villagrán, Vicenta N'Dongo, Inma Cuevas, Ignacio Mateos, Catalina Sopelana

Crítica de cinema
Eulàlia Iglesias

'Quién te cantará', la fascinació entre una diva del pop i la seva admiradora

La fascinació exercida en un context de cultura popular presideix el cinema de Carlos Vermut. Aquesta fascinació activa les trames dels seus films i alhora desencadena algun tipus de desenllaç tràgic. A Quién te cantará tot comença amb l'hospitalització d'una diva del pop, la Lila (Najwa Nimri), poc abans de la seva tornada als escenaris després d'un llarg parèntesi d'inactivitat. La Lila es desperta amnèsica i la seva ajudant Blanca, una esplèndida Carme Elias, decideix contractar la fan número u de la cantant, la Violeta (Eva Llorach), una mare soltera que es guanya la vida en un karaoke, perquè l'ajudi a recuperar-se.

La relació tancada entre una gran intèrpret sense veu i l'admiradora que la cuida remet a la pel·lícula de vampirisme identitari per excel·lència, Persona, d'Ingmar Bergman. Però l'amistat que es desenvolupa entre la Lila i la Violeta, la Violeta i la Lila, és d'una naturalesa més simbiòtica. El film entronca en part amb la tradició d'un cinema clàssic centrat en les dones i amb la revisió del gènere que van dur a terme directors com R.W. Fassbinder, per anar un pas més enllà. Quién te cantará es pot llegir com una sèrie de variants sobre el melodrama maternal estil Stella Dallas o Mildred Pierce a partir de les diferents connexions, reflexos, destruccions i transferències que es produeixen entre les quatre protagonistes (hi hem d'afegir la filla de la Violeta, la Marta, a qui dona vida Natalia de Molina). Vermut deixa enrere la idea de rivalitat com a única forma de concebre la relació entre dues dones, expandeix el concepte de maternitat a l'àmbit professional i desencalla el cercle viciós sadomasoquista que defineix algun d'aquests vincles. De passada, reivindica el vessant musical del melodrama en un film en què es plasma el poder de les cançons pop com a catalitzadores emocionals.

Amb una carrera fulgurant que ja compta amb una Concha d'Or pel seu segon llargmetratge, Magical girl (2014), Carlos Vermut ha passat del realisme gris amb aires de fantàstic de baix pressupost de Diamond Flash (2011) a la sofisticació de la posada en escena de Quién te cantará, en què col·laboren el director de fotografia Edu Grau i el músic Alberto Iglesias. Aquí, la distància i alhora les connexions entre la diva i l'admiradora les marca un treball amb l'arquitectura dels espais, en una localització tan insòlita com Rota, que recorda el cinema de Michelangelo Antonioni. Dins d'una estètica més polida i alhora moderna, Quién te cantará manté cert esperit subterrani en l'heterodòxia de les relacions entre les protagonistes, la celebració d'una cultura pop allunyada del mercadeig i el to espectral de bona part del metratge. La fascinació que produeix el film només es desinfla en la part final, massa rodona.