Hi ha pel·lícules que neixen amb mala estrella. I Persecución al límite n'és una. Canvi de la parella protagonista pocs mesos abans de començar el rodatge –els actors previstos inicialment eren Zac Efron i Amber Heard–, fallida de la productora que va deixar el film parat dos anys i daltabaix sonat a taquilla amb rècord humiliant inclòs, ja que va signar la davallada de recaptació més gran de la història durant la seva segona setmana d’exhibició als Estats Units. Amb aquests antecedents i dos anys després de la seva estrena original, és un veritable miracle i gairebé un Expedient X que la puguem veure als cinemes catalans.
Deixant de banda la seva llegenda negra, Persecución al límite és un thriller amb força adrenalina pròxim al neonoir i posseïdor d’uns referents molt clars: el romanticisme foll d’Amor a boca de canó –títol de culte dirigit per Tony Scott i escrit per Quentin Tarantino– i l’acció vertiginosa de la saga Fast & Furious. Tanmateix, el film d’Eran Creevy queda lluny de les influències que reivindica, i es converteix, de manera autoconscient, en un succedani executat amb professionalitat per passar l’estona. ¿El millor? La innocència que respira el seu guió –el relat romàntic és ensucrat però alhora té alguna cosa encantadora– i la presència de dos coprotagonistes d'altura: els mafiosos que interpreten uns juganers Ben Kingsley i Anthony Hopkins.
