Relectura contemporània de l''Odissea', 'Penèlope' arrenca entre el cel i la terra que retallen les muntanyes de Montserrat. Un paisatge a priori atemporal que acaba reenquadrant els mites d'Homer en una època i un lloc concrets. El nou llargmetratge d'Eva Vila després de 'B-Side: La cara B de la música a Barcelona' i 'Bajarí' presenta un Ulisses (Ramon Clotet) per a qui el retorn a casa no resulta fàcil: el temps ha seguit avançant mentre ell no hi era i amb els records no n'hi ha prou per encaixar al present. Penèlope tampoc respon a l'arquetip masclista de la dona tancada a casa amb l'únic objectiu a la vida d'esperar fidelment l'home que ha sortit a viure aventures. A través de la figura de Carme Tarte, veterana modista de Santa Maria d'Oló, Vila posa en valor la feina de la treballadora tèxtil que no ha deixat de dur a terme les tasques tradicionals de l'ofici: mesurar, traçar el patró, retallar, cosir...
Mentre Ulisses solca el mar de la memòria sense trobar un punt d'amarratge a l'Ítaca d'avui, 'Penèlope' s'ha mantingut enfeinada en aquesta línia cronològica que marca una ràdio en què els debats sobre la independència sonen on abans regnava Elena Francis. Entre la poètica de la relectura dels mites i el registre documental de les gestions quotidianes, 'Penèlope' entrellaça dues formes diverses d'habitar el temps en la vellesa que no necessàriament acaben convergint en una retrobada.
