Paddington 2

95 MIN. Regne Unit (2017)

Paddington 2

Direcció: Paul King

Guió: Michael Bond, Simon Farnaby, Paul King

Amb: Hugh Grant, Hugh Bonneville, Sally Hawkins, Brendan Gleeson, Jim Broadbent, Peter Capaldi, Julie Walters

Crítica de cinema
Eulàlia Iglesias

‘Paddington 2’, el peluix estrella del cine familiar britànic

L’osset Paddington està resultant un esplèndid relleu a la saga Harry Potter si pensem en grans produccions britàniques de cinema familiar. Paul King ja va entendrir crítica i públic amb la primera adaptació fa tres anys dels llibres de Michael Bond al voltant d’aquest plantígrad de peluix que aterra a Londres provinent de la selva peruana, i en aquesta segona entrega repeteix, sense desgastar-los, els encerts de la primera.

Paddington 2 torna a combinar humor slapstick i esperit aventurer clàssic amb la bonhomia que encomana a tot el metratge l’os protagonista. La posada en escena, àgil però elegant, es demostra aquest cop encara més deutora de l’estil de Wes Anderson. Fins i tot l’excusa argumental la dona un d’aquells fascinants llibres desplegables. I com a Harry Potter, el toc de qualitat el remata un estol de sòlids intèrprets britànics amb una gran estrella en el paper de malvat. Després de Nicole Kidman, ara li toca a Hugh Grant enfrontar-se a Paddington en un rol autoparòdic que li permet lluir-se fora del seu registre habitual. L’ambientació de la pel·lícula recrea aquell imaginari propi dels contes d’infància tan càlid com anacrònic en el món globalitzat. Però el missatge subtil i alhora clar que transmet Paddington 2, en temps del Brexit i de la crisi de refugiats, és que l’encant d’una metròpoli del segle XXI rau en la seva diversitat i en com fa pinya amb els nouvinguts.