Crítica de cinema
Cultura Cinema 03/02/2017

'Ocells de pas'

Eulàlia Iglesias
1 min

Entre finals dels anys setanta i principis dels vuitanta era habitual trobar a la cartellera del nostre país un seguit de pel·lícules europees per a la mainada que oferien una contraoferta fresca, lliure i combativa al més ensucrat cinema infantil de Hollywood. Ocells de pas entronca amb aquesta tradició a partir de la història d'amistat entre dues nenes de deu anys, la Cathy i la Margaux, que emprenen una aventura soles per garantir el benestar de l'aneguet que s'han afillat. Als responsables del film, els germans belgues Olivier (director) i Yves (guionista) Ringer, se'ls coneix com els Dardenne del cinema infantil. I és cert que la pel·lícula desprèn aquell aire de naturalitat i la voluntat de moure's en l'àmbit de la vida quotidiana de la gent corrent pròpies dels realitzadors de Rosetta.

Des de la seva modesta aparença, Ocells de pas representa una alenada d'aire fresc en un panorama, el del cinema per a menors, sobresaturat de films de fantasia hipertrofiada. El relat d'aventures que viuen les protagonistes reivindica com els infants són capaços d'assumir responsabilitats que espanten els pares, sobretot si, com els de la Margaux, pateixen per una filla que va en cadira de rodes. Tot fugint de la protecció paternal, les nenes duen a terme un exercici de llibertat que té a veure també amb el compromís i les cures mútues. Com abans, Ocells de pas proposa des del cinema infantil un sistema de valors més viu i càlid que el del món dels adults. No trobareu a la cartellera una pel·lícula més tendra.

stats