Hollywood segueix apuntant-se al carro del feminisme amb un seguit de pel·lícules en què les dones són les estrelles absolutes. Es tracta d’un grapat de films que, a mig camí entre l’operació de màrqueting per guanyar més calerons captant nous públics i l’obligació moral d’esmenar el greuge històric de la falta de noies protagonistes a les grans produccions, posseeix un valor simbòlic grandíssim. I és que inicia un canvi de tendència que, a poc a poc i reflectint el que està passant ara mateix a la societat, pretén equilibrar la balança entre els dos sexes al cinema.
Ocean's 8, més enllà del seu repartiment femení i interracial encapçalat per Sandra Bullock –aquí fa de germana de Danny Ocean, personatge immortalitzat per George Clooney–, Cate Blanchett, Anne Hathaway i Rihanna, presenta poques sorpreses respecte a la trilogia d’atracaments perfectes amb sabor clàssic creada per Steven Soderbergh que la precedeix. I això acaba sent un problema. És tan respectuosa amb l’essència de la franquícia i tan artesanal en la seva forma, que tot acaba sent massa previsible. El robatori central està ben resolt i els seus últims trenta minuts tenen espurna, però tot el que veiem abans és força precuinat. Tanmateix, Bullock ens deixa una fuetada feminista per a la història: “Demostrem-los a les nenes de 9 anys que elles també poden ser lladres”.
