La figura de l’adult jove, en anglès young adult, utilitzada per descriure les persones que s’acosten als quaranta i que encara tenen una actitud adolescent i immadura, és un dels pals de paller de la nova comèdia nord-americana. I la parella protagonista de Noche de juegos, interpretada per uns divertidíssims Jason Bateman i Rachel McAdams amb la seva colla d’amics, n’és un bon exemple. Incapaços d’afrontar els dubtes i les responsabilitats de l’edat adulta, s'esbraven i es realitzen jugant a les pel·lícules, a l’Scrabble o al Pictionary. Ara bé, què passaria si una nit de jocs se n'anés de mare fins al punt de posar en perill la teva vida? Això és el que proposa aquesta comèdia esbojarrada, que, passada una primera meitat no gaire lluïda, explota en una festa propera al grand guignol i l’slapstick clàssics que fa riure i molt.
Noche de juegos va plena de bons detalls de posada en escena (la representació del món real com a peces d’un joc mitjançant miniatures), de cites a la cultura pop (l’acudit hilarant dedicat a La milla verda) i de gags d’humor físic ben treballats (el pla seqüència de l’ou de porcellana). En un moment del film, un dels young adults –el grup acabarà madurant gràcies a la catarsi provocada pel perillós embolic– diu el següent: “L’únic moment de la setmana que em sento viu és la nit de jocs”. La grisor del Primer Món resumida en una frase.
