Martín Hodara va treballar el 2005 d’ajudant de direcció d’El aura, el brillant noir rural amb què va acabar abans d’hora la carrera de Fabián Bielinsky. L’empremta d’El aura és profunda en l’opera prima d’Hodara, El auraopera primaNieve negra, que recupera aquella fredor melancòlica i el protagonisme del paisatge argentí per construir aquest retrobament entre dos germans separats pels retrets i la vergonya que envolten la mort d’un tercer germà quan encara eren nens. El festival de mirades que maten i silencis incòmodes que escenifiquen Sbaraglia i Darín, contemplat des de l’estranyesa per una correcta Laia Costa, eleva la tensió d’una història cuinada a foc lent fins a fer bullir les passions i la necessitat de passar comptes. Llàstima que Hodara esguerri el gust del caldo en l’últim terç del metratge traint la seva contenció inicial amb cops d’efecte ingenus i un excés d’explicacions.
