nadie-nos-mira_Versus

102 MIN. Argentina (2017)

Nadie nos mira

Direcció: Julia Solomonoff

Guió: Christina Lazaridi, J. Solomonoff

Amb: Guillermo Pfening, Cristina Morrison, Elena Roger, Paola Baldion, Rafael Ferro

Crítica de cinema
Paula Arantzazu Ruiz

'Nadie nos mira', la subtil erosió de les falses esperances

Charles Baudelaire, el gran poeta de la ciutat moderna, i la seva figura del flâneur, aquest home o dona que es passeja com un explorador gràcies a l’anonimat que proporciona el nou paisatge urbà ple de gent, d’alguna manera ressonen en el nou treball de l’argentina Julia Solomonoff, Nadie nos mira. Per a l’escriptor francès, l’anonimat dins la multitud permet gaudir dels plaers clandestins de la ciutat, però en el film de la directora d’El último verano de la Boyita (2009) és sinònim d’aïllament i soledat, de la cara menys amable de la contemporaneïtat. Perquè el protagonista d’aquest film que fa gala d’un naturalisme extrem sí que vol que el mirin: el Nico, encarnat amb solidesa pel Guillermo Pfening, és un actor que s’ha establert a Nova York fugint d’un desengany amorós i amb el propòsit de fer un gir a la seva carrera.

Segurament no hi deu haver una sensació més angoixant per a un intèrpret que la de passar completament inadvertit, i Solomonoff presenta les frustracions del protagonista amb subtilesa, com si fossin petites gotes que van erosionant un entusiasme alimentat, malgrat això, de falses esperances. El resultat és un film que ens parla d’un cicle vital (la manera com la cineasta mostra el pas del temps és colpidor), i d’aquests somnis d’èxit professional o social que no tenen res a veure amb la idea de felicitat o plenitud personal.