'Misión imposible: Fallout', tot al servei de Tom Cruise
Ja fa temps que molts crítics i teòrics parlen d’un nou cinema d’atraccions a l’hora de pensar les grans produccions d’acció del Hollywood actual, en tant que són treballs que pretenen sorprendre abans que narrar, que busquen impactar i satisfer, en definitiva, la curiositat d’un espectador contra les cordes, en constant estat de xoc. El concepte va ser encunyat fa trenta anys per Tom Gunning i s’adequa a la perfecció al desenvolupament de la saga Missió impossible, una franquícia que cada cop s’assembla més a un espectacle de circ audiovisual de gran pressupost que no pas a un relat cinematogràfic convencional. Potser, en aquest sentit, alguns podrien pensar que la saga protagonitzada per Tom Cruise va cap enrere, però de fet avui no hi ha res més contemporani que tornar als orígens, quan el cinema era verdadera avantguarda. Pot semblar una boutade comparar Tom Cruise amb Buster Keaton, però les bogeries acrobàtiques del primer no tenen res a envejar les piruetes del segon.
Perquè Cruise fa més de vint anys que desafia les lleis de la gravetat, del pas del temps i fins i tot de la mort en el paper de l’Ethan Hunt, el protagonista de la saga Missió impossible, i Fallout, el sisè capítol de la sèrie fílmica, és un triple salt mortal complicat de superar. Amb Christopher McQuarrie un altre cop com a director d’orquestra després del magnífic exercici que va ser Nació secreta, Fallout conjuga i millora moltes de les qüestions que es van posar en escena en episodis anteriors, més concretament elements que van néixer en el tercer i el cinquè lliuraments de la franquícia, solidificant, per tant, la proposta en tots els àmbits. La trama, d’una banda, expandeix les intrigues de la pel·lícula prèvia i ens tornem a trobar amb personatges com l’espia Ilsa Faust (Rebecca Ferguson) i el terrorista Solomon Lane (Sean Harris) i, de l’altra, Cruise deixa prou espai per al lluïment més o menys dramàtic dels seus companys de l’FMI (Força de Missió Impossible), interpretats per Simon Pegg i Ving Rhames. Òbviament, Cruise és l’estrella de la funció i, com a tal, brilla com mai ho ha fet protagonitzant totes les seqüències d’acció, unes set pieces de coreografia al·lucinant en què cadascun dels cotxes, vaixells, motos, helicòpters i fins i tot la ciutat de París sencera es posen al servei de l’actor, que fa del més difícil encara el verdader pols narratiu del llargmetratge.
Això no vol dir que Fallout s'oblidi de la història de Hunt i les seves missions a contrarellotge d’ençà que Brian de Palma va ressuscitar la sèrie el 1996. Més aviat al contrari: McQuarrie ha aconseguit en les dues hores i mitja d’aquest últim capítol refinar les formes i equilibrar el conjunt. El número (final?) gairebé perfecte.
