'Miriam miente': mentides en una societat vanitosa i racista

Tot i que la festa dels quinze anys (coneguda popularment com la festa de 'quinceañera') és una tradició establerta als països llatinoamericans, el cinema ha retratat amb timidesa aquesta celebració, en què la família presenta la filla en societat. De fet, les mirades fílmiques més particulars sobre aquest fastuós fenomen provenen del món independent i sempre amb una postura crítica cap a tot el que envolta la festa, des de les pressions familiars fins al dispendi econòmic. Era el cas de 'Quinceañera' (Richard Glatzer i Wash Westmoreland, 2006) i també ho és el de 'Miriam miente', una coproducció hispano-dominicana a càrrec de Natalia Cabal i Oriol Estrada, que arriba després d'un petit periple d'èxit per festivals.

Els cineastes, també responsables del guió, ens presenten la Miriam, una nena mulata de família amb certes aspiracions socioeconòmiques que, de manera molt càndida, comença a mentir sobre el seu primer xicot, un noi que ha conegut per un xat i que la seva mare es pensa que és fill dels ambaixadors de França al país. L’embolic anirà creixent com una bola de neu, i aquesta mentida potser no tan innocent funciona per posar en escena la societat hipòcrita, vanitosa i racista en què es mou la protagonista. L'encert de Cabral i Estrada és ensenyar-nos aquestes qüestions sense histrionisme, de manera que tot cau pel seu propi pes.