Han passat quatre anys des de l'estrena d'Ocho apellidos vascos i, tristament, continua sent el model a copiar si una comèdia espanyola vol aconseguir uns bons ingressos a taquilla. La fórmula és clara: acudits fàcils i grollers, humor regional de saldo que fa bona la incorrecció política de Los Morancos, una història d’amor carrinclona, una parella d’actors estrella, uns secundaris de prestigi per guanyar respectabilitat i una posada en escena pròpia d’un telefilm emès a la tarda per Antena 3. Miamor perdido, la nova pel·lícula del tàndem format per Dani Rovira i el director Emilio Martínez-Lázaro, artífexs de les dues parts d’Ocho apellidos, segueix aquesta fórmula i els resultats són encara pitjors que les seves antecessores. Una vulgarització de les constants de la comèdia romàntica que col·loca el gènere en un coma creatiu gairebé irreversible.
Els protagonistes de Miamor perdido són un còmic de stand-up (Rovira) i una actriu de teatre experimental (Michelle Jenner) que s’enamoren, trenquen i tornen a estimar-se sense cap twist de guió intel·ligent o sorprenent que faci atractiva la història. En una seqüència del film, el personatge de Rovira sentencia que no vol convertir-se en un clixé. Doncs bé, aquesta pel·lícula en va plena i alguns fan molta ferum: els nus femenins gratuïts i els acudits sota mínims a costa dels valencians.
