En la primera escena de 'Matar o morir' (Peppermint), l’àngel venjatiu, interpretat per Jennifer Garner, que busca venjar l'assassinat del seu marit i la seva filla a mans d'un càrtel de la droga etziba la següent pregunta a un dels seus ajusticiats: “No te’n recordes de mi, oi?” L’interrogant guanya pes si es llegeix en clau metanarrativa, com si Garner supliqués a l’espectador que recordés l’ímpetu físic dels seus papers a la sèrie 'Alias' o 'Daredevil', i de passada oblidés el reguitzell d’innocus drames i comèdies familiars que han deslluït la seva carrera. El reclam de l’actriu ve acompanyat d’un argumentari marcial –entre el 'kickboxing' i els tirotejos amb coreografies dansaires– que aspira a reviure la fúria orientalista de l’Uma Thurman de 'Kill Bill', tot i que, per desgràcia, el francès Pierre Morel, director del film, no és un autor del calibre de Quentin Tarantino, sinó un artesà ocasionalment eficient en la seva aproximació al 'thriller' urbà.
Morel intenta, amb 'Matar o morir', replicar l’èxit que va conquerir amb la notable primera part de la saga de 'Venganza', que va enlairar Liam Neeson a l’estatus d’icona del 'thriller' contemporani més contundent. Tanmateix, l’estratègia es revela tan formulària en el concepte com en les formes i dona com a resultat una obra caricaturesca i passada de voltes que toca fons quan aposta per barrejar sentimentalisme i brutalitat en l’intent d’humanitzar una inclement heroïna tràgica.
