María, reina de Escocia es perfila com una obra tan perfectament acoblada al zeitgeist que gairebé resulta estrany trobar-la a les cartelleres dels cinemes i no al catàleg de Netflix, HBO o Amazon. Els escenaris del film són l’Escòcia i l’Anglaterra de la segona meitat del segle XVI, on les cosines Maria Stuart i Elisabet I van compartir complicitats i rivalitats en la batalla pel domini del territori escocès. Tanmateix, aquesta mirada al passat es presenta com un producte plenament contemporani. Escrita per Beau Willimon, el creador de House of cards, la nova María, reina de Escocia –la interessant versió suïssa del 2013 adaptava Maria Stuart de Stefan Zweig– presenta unes empoderades i tràgiques monarques que conspiren amb la urgència i el contingut dramatisme de Claire Underwood, tot i que els imponents paisatges naturals i els decorats palatins fan pensar en una revisió vérité de Joc de trons.
Davant la falta d’una sòlida proposta audiovisual –l’estil el posen algunes càmeres lentes i una martellejant banda sonora–, aquest film d’època (actual!) es manté en peu gràcies a l’excel·lent duel actoral d’unes joves estrelles totterreny: Saoirse Ronan, que confirma el relleu generacional de Cate Blanchett, i Margot Robbie, que exhibeix una dignitat pròpia, que ja va mostrar a Jo, Tonya, sota l’aparatosa disfressa de reina britànica.
