Amb l'arribada del nou segle, l'humor a les pel·lícules de Hollywood es va centrar en la crisi de maduresa dels protagonistes masculins. Ara és l'hora de les dones. De la mà dels guionistes de Ressaca a Las Vegas. Malas madres entronca amb les inquietuds d'una nova comèdia, de La boda de la meva millor amiga a Germanes, que per una banda apel·la a una sèrie de tribulacions pròpiament femenines i per l'altra demostra que a les dones també ens agrada desbarrar. Aquí la protagonista és Amy (Mila Kunis), una mare sempre atrafegada que decideix separar-se del marit quan l'enganxa fotent-li les banyes per internet. Un punt d'inflexió per desinhibir-se de tota una sèrie de responsabilitats que Amy ha anat acumulant pel simple fet de ser dona i mare. En el seu nou plantejament de vida compta amb la complicitat de dues dones més que, com ella, queden fora del grup de “mares exemplars” de l'escola, comandat per una actualització 4.0 del clàssic trio de bitches de l'institut. Malas madres apel·la des de l'humor a no prendre's el fet de ser mare com un reguitzell de proves en un camí cap a la perfecció. Però resulta curiós comprovar com una comèdia protagonitzada per dones posa el llindar de la transgressió força més baix que una d'homes. I fins i tot recorre a un final més propi del conte de fades de tota la vida per a la protagonista. És com si el film digués... D'acord, noies, podeu divertir-vos. Però a les dotze totes a casa!
