Madame Hyde

95 MIN. França (2017)

Madame Hyde

Direcció: Serge Bozon

Guió: Serge Bozon, Axelle Ropert

Amb: Isabelle Huppert, Romain Duris, José Garcia, Adda Senani

Crítica de cinema
Maria Adell Carmona

'Madame Hyde', l'excèntric cas de Madame Huppert

Tota adaptació cinematogràfica de 'L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde' gira al voltant d'una seqüència clau: la transformació. De fet, la proposta formal de cada film sembla sintetitzar-se en aquesta escena: el prodigiós pla subjectiu de 'L'home i el monstre' resumeix el virtuosisme coreogràfic del cinema de Rouben Mamoulian, mentre que a 'El professor guillat', Jerry Lewis atorga la centralitat al cos del còmic. L'escena de la transformació de Mme. Guéquil, una apocada professora d'institut, en Madame Hyde, el seu flamíger 'alter ego', és filmada per Bozon amb un pla general, un llamp i una ombra a la finestra, cosa que diu molt de l'estil destil·lat d'un film que, de vegades, amb els seus colors esmorteïts i els seus estoics intèrprets, recorda una versió satírica del cinema d'Aki Kaurismäki.

'Madame Hyde' combina sense prejudicis la comèdia absurda, el fantàstic i fins i tot el musical, per dur a terme una exposició didàctica, gairebé documental, de les frustracions i recompenses de l'educació i de la complexa relació entre docent i alumne. És revelador que la 'set piece' principal del film sigui la resolució d'un problema de geometria en temps real. El "Pensa!" que li crida el personatge de Huppert –que després de 'La càmera de la Claire' torna a demostrar els seus dots per a la comèdia excèntrica– al seu alumne reivindica el coneixement com a única via per a la il·luminació personal.