Loving Vincent

94 MIN. Regne Unit, Estats Units, Polònia (2017)

Loving Vincent

Direcció: Dorota Kobiela i Hugh Welchman

Guió: Dorota Kobiela i Hugh Welchman

Amb: Douglas Booth, Jerome Flynn, Saoirse Ronan

Crítica de cinema
Maria Adell Carmona

'Loving Vincent', Van Gogh en moviment

En una escena de Van Gogh, de Maurice Pialat, un meravellat doctor Gachet exclamava, veient el seu amic davant la tela: “Que difícil que és ser senzill!” Pialat parlava de la facilitat del pintor holandès per captar, amb el seu traç nerviós i els seus esclats cromàtics, la bellesa de la quotidianitat. Però, també, del seu propi estil com a cineasta, que donava peu a un biopic rigorós, despullat i emocionalment tumultuós.

Loving Vincent se situa un any després d’on Van Gogh acabava i la senzillesa reivindicada per Pialat s’ha substituït per l’exuberància formal d’un tour de force animat que conté en el mateix títol la seva raó de ser: només des de l’amor total cap a l’obra del pintor neerlandès s’entén un projecte titànic en què desenes d’artistes van pintar a mà més de 65.000 fotogrames.

L’encís de veure els quadres de Van Gogh cobrar vida davant dels nostres ulls dura un temps, però s’esvaeix a mesura que avança la trama detectivesca que, com al cinema negre, intenta desvelar la personalitat de l’artista i el misteri de la seva mort a través de testimonis contradictoris. El relat, laberíntic, és apassionant; la proposta formal, exquisida. Però, malgrat tot, una no pot evitar pensar, en moments puntuals, en l’expositor de postals de la botiga d’un museu. Reproduccions perfectes i brillants que no poden reproduir la rugositat de l’oli ni la fúria del traç original.