Los extraños: Cacería nocturna

85 MIN. Estats Units (2018)

Los extraños: Cacería nocturna

Direcció: Johannes Roberts

Guió: Bryan Bertino, Ben Ketai

Amb: Christina Hendricks, Bailee Madison, Martin Henderson, Lewis Pullman, Leah Roberts, Emma Bellomy, Damian Maffei, Lea Enslin, Preston Sadleir

Crítica de cinema
Xavi Sánchez Pons

'Los extraños', ensurts en format panoràmic

Els anys 80 van ser un paradís per al cinema de terror recreatiu. La dècada de Ronald Reagan i de la MTV va ensenyar-nos que la diversió i les altes dosis de sang i de violència podien conviure amb una formulació visual sòlida. Molts d’aquests productes van emmarcar-se dins de la moda de l’slasher,històries sanguinolentes protagonitzades per assassins emmascarats que no morien mai. Amb el pas dels anys, l’equació i el subgènere s’han anat vulgaritzant, i ha sigut més difícil trobar exemples reeixits. Los extraños: Cacería nocturna, sense ser un film perfecte,destaca perquè recupera l’esperit esbojarrat i la qualitat del terror per a les masses del passat. Un homenatge sincer a una època que va més enllà de la mirada vídua postmoderna.

Johannes Roberts signa una carta d’amor a l’slasher clàssic amb una seqüela que té poc a veure amb el film original de Bryan Bertino que fa deu anys va donar nova vida al home invasion (pel·lícules sobre famílies que són assetjades a casa seva). El director britànic dona forma a un tren de la bruixa amb ensurts ben treballats i equilibra els forats argumentals amb una aposta formal aconseguida que enlaira el conjunt. Aquí, prenent com a inspiració la filmografia de John Carpenter, s’ofereix una classe mestra en l’ús del format panoràmic per generar tensió, suspens i una imatgeria macabra exuberant.