La ciència-ficció i el terror han xocat a la pantalla gran milers de vegades. Una col·lisió que es va produir molts anys abans de l’arribada d’Alien el 1979. En el que sí que va ser pioner el film de Ridley Scott –amb el permís de Tauró– és en la seva apropiació, des del mainstream, de les constants del cinema de sèrie B nord-americà dels anys cinquanta i seixanta. Una cosa que es pot aplicar a Life (Vida), una cinta que beu dels mateixos referents d’Alien i que posa dues estrelles de Hollywood en primer pla de l’acció: el duet format per Jake Gyllenhaal i Ryan Reynolds.
La pel·lícula de Daniel Espinosa té una premissa bàsica que serveix com a motor del suspens i de l’horror a l’espai de caràcter clàssic que proposa: una forma de vida extraterrestre i hostil trobada a Mart que tractarà d’arribar a la Terra a bord d’una nau espacial tripulada per humans, i la lluita d’aquests últims per impedir-ho. Un argument enriquit aquí amb cites directes a La cosa, a L'amenaça d'Andròmeda i, fins i tot, a Psicosi en un homenatge llegit que només els espectadors més aplicats sabran identificar.
El resultat d’aquest mix genèric és un tren de la bruixa espacial que funciona a estones. Ho fa quan aposta pel terror, per la filigrana tècnica (el fantàstic pla seqüència inicial) i pels girs de guió propis de la sèrie B més esbojarrada (el magnífic desenllaç). I rellisca en la seva descripció maldestra i pobra dels personatges: tant ens fa la mort dels astronautes i això treu angoixa i emoció al conjunt.
