La nova pel·lícula del director de 'De déus i homes' és un drama bèl·lic de rereguarda que mostra el ressò de la Primera Guerra Mundial en la vida quotidiana d'un mas francès on només hi queden les dones per treballar. Xavier Beauvois remet a la tradició del realisme artístic (Millet i companyia) per oferir, en la primera meitat del film, un retrat sobri i un pèl somort de les feines a la granja tan lligades al curs de les estacions. Però els referents pictòrics li serveixen més per embellir tot l'imaginari lligat a la França rural, amb unes protagonistes, encapçalades per les actrius mare i filla Nathalie Baye i Laura Smet, que poc tenen a veure amb les dones de pagès de fa un segle de pell colrada pel sol i mans plenes de durícies.
La segona part desplega una trama melodramàtica que omple de sentit sociopolític el títol: més enllà de demostrar la seva òbvia capacitat per fer les feines del camp, les propietàries del mas també serien les garants de la permanència d'un 'statu quo' classista i patriarcal, que s'explicita a través de la relació amb la jove que contracten per ajudar-les, encarnada per una més convincent Iris Bry. Però Beauvois tampoc aprofundeix en aquest conflicte de classes ni en la idea tan potent dels temps de guerra com un parèntesi que ofereix el miratge de certa igualtat abans que es reinstauri la hipocresia moral habitual.
