Larga vida y prosperidad

93 MIN. Estats Units (2017)

Larga vida y prosperidad

Direcció: Ben Lewin

Guió: Michael Golamco

Amb: Dakota Fanning, Toni Collette, Alice Eve, River Alexander, Jessica Rothe

Crítica de cinema
Paula Arantzazu Ruiz

‘Larga vida y prosperidad’, un guió per a ‘Star Trek’

Hi ha sagues galàctiques i Star Trek, que s’ha convertit en un dels fenòmens més rellevants de l’entreteniment de masses, en tant que univers que ha donat protagonisme a les identitats fora de la norma. Els seus seguidors són titllats de friquis, però el seu vincle amb el capità Kirk i el comandant Spock té a veure amb haver trobat una veu que els interpel·la de manera directa. Aquesta és, de fet, la raó de l’obsessió de la Wendy (Dakota Fanning), protagonista de Larga vida y prosperidad, amb la mítica ficció, perquè la noia és una jove autista ingressada en una residència i la seva passió pel serial funciona com una eina per descodificar el món que l'envolta. Sobretot, quan s’escapa de la casa d’acollida per participar en un concurs de guions sobre la sèrie.

Basada en un monòleg teatral de Michael Golamco, Larga vida y prosperidadpodia haver pres la forma d’un melodrama juvenil qualsevol en el seu salt al cinema, però en mans de Ben Lewin (Les sessions, 2012) ha acabat modelat com a road movie indie de manual que busca subratllar les singularitats d’aquest lligam de la protagonista amb Star Trek. El punt de partida es presenta emocionant però l’excitació pel viatge es perd, precisament, durant el camí, perquè, més que a una verdadera aventura, el film s’assembla a una successió d’esculls rutinaris i gens apassionants.