L’any 2015 la cineasta turcofrancesa Deniz Gamze Ergüven va conquerir el panorama de festivals internacionals amb 'Mustang', un estilitzat retrat de l’opressió que vivien cinc òrfenes a la Turquia actual. El talent de la jove directora per a les composicions de grup es torna a fer palès a 'Kings', la seva aproximació a la convulsa realitat de Los Angeles de l’any 1991, quan el judici per l’agressió que un grup de policies blancs va fer a Rodney King amenaçava de trencar la fràgil pau social. Per desgràcia, la pel·lícula s’entrega a l’excés de temperament, una estridència permanent que la porta a la paràlisi: els personatges no evolucionen per falta de profunditat i els girs de la trama esdevenen inversemblants. Gamze Ergüven té el bon ull de no oferir un retrat excessivament moralitzant: la crisi social es presenta com una tragèdia col·lectiva, tot i que el drama coral acaba orbitant al voltant d’una Halle Berry que, en la pell d’una mare coratge, intenta recuperar el fulgor que li va valer un Oscar per 'Monster’s ball'.
