Per a molts, Karl Marx està fora de la discussió política després de la fallida del projecte comunista del segle XX, però ara que es compleixen 200 anys del seu naixement i en un moment en què la lluita de classes ha tornat al debat públic amb la ressaca de la crisi, és un bon moment per recordar com, amb Friedrich Engels, va canviar el curs de les societats europees elaborant els fonaments teòrics del comunisme. D’això vol encarregar-se El joven Karl Marx, un biopic de Raoul Peck (I am not your negro) que ens submergeix en l’Europa de mitjans del segle XIX per parlar-nos d’aquesta amistat així com d’una època en què els conspiradors (liberals, anarquistes, socialistes, utòpics) eren uns veritables agitadors de la revolta.
La pel·lícula de Peck no és gaire revolucionària en la seva proposta visual però sí que suposa un petit gir en el gènere en tant que se sosté en el verb profund, solemne i sense concessions de la parella de pensadors i del seu cercle d’acció: abunden les escenes amb diàlegs, discursos i notes a peu de pàgina, com si estiguéssim veient una classe magistral en imatges i no pas un film biogràfic. Sens dubte el treball de Peck no serà el biopic definitiu de Marx, tot i que sentir en una sala de cinema les primeres línies del Manifest comunista (la fita on s'acaba el llargmetratge) provoca, sobretot avui, un tremolor colpidor.
