‘Jupiter’s moon’, la crisi dels refugiats en clau fantàstica

La guanyadora del passat Festival de Sitges parteix d’una perspectiva prometedora: aproximar-se a la crisi dels refugiats a Europa no des del típic relat realista sinó des del fantàstic. Res de nou, d’altra banda, en la filmografia del seu director, l’hongarès Kornél Mundruczó, que ja a l’anterior White dog parlava de l’exclusió social al seu país a través d’una faula canina. L’Aryan, un refugiat sirià, és cosit a trets quan travessa la frontera per entrar a Hongria. En lloc de morir, el jove adquireix poders màgics que li permeten levitar. Un metge caigut en desgràcia descobreix el secret de l’Aryan i pretén explotar-lo mentre l’ajuda a escapar-se de la policia. Així es desplega un thriller amb un punt d’acció (la millor escena del film és una persecució de cotxes pels ponts sobre el Danubi) que es combina amb la suposada gravetat transcendental d’aquest perseguit místic. A Mundruczó en el fons li interessen poc els problemes dels refugiats i el sirià esdevé l’instrument perquè el protagonista de debò, el metge europeu en crisi, recuperi la gràcia perduda. Quan tots dos es veuen involucrats en un atemptat dut a terme per un altre immigrant, resulta clar que la imatge dels refugiats que presenta Jupiter’s moon, o terroristes o sants, és la més irresponsable que podria oferir una pel·lícula promocionada en festivals com Canes o Sitges.