Quan Doug Liman va decidir portar al cine les novel·les de Robert Ludlum sobre Jason Bourne, l'agent de la CIA amb un passat turmentós i problemes de memòria, tenia un objectiu: dissenyar un James Bond d'acord amb l'agitat segle XXI. Per raons culturals, polítiques i tecnològiques, la figura tradicional del famós espia britànic tenia poca viabilitat en la nostra època si no se sotmetia a profundes reformes –com després es va demostrar en l'era Daniel Craig, precisament a causa de l'influx de la saga Bourne–, d'aquí ve que el llenç en blanc de l'operatiu interpretat per Matt Damon, un avatar d'identitat líquida amb habilitats letals, representés millor que ningú la despersonalització de la lluita contra el terror.
Tot i que Liman va traçar les línies mestres d'El cas Bourne (2002), la personalitat de la saga va ser remarcada pel britànic Paul Greengrass amb les seqüeles El mite de Bourne (2004) i L'ultimàtum de Bourne (2007), de tal manera que, irònicament, la franquícia ha estat incapaç d'adoptar una fórmula de reinvenció similar a la de 007. L'intent de dur-la per altres camins a El llegat de Bourne (2012) va ser rebut amb indiferència, per això la tornada de Greengrass, Damon i el seu equip a Jason Bourne suposa una tornada explícita, fins i tot impúdica, a allò que molts consideren les marques d'identitat de la saga.
Jason Bourne torna al radar de la CIA després de ser contractat per Nicky Parsons (Julia Stiles), que des que opera al marge de l'agència ha accedit a important informació sobre les operacions d'entrenament d'operatius clandestins. En el món de l'espionatge post-Snowden, la filtració d'aquests arxius es veu com la màxima amenaça possible, però la seva recuperació també podria ser l'ocasió de reclutar de nou Bourne. Aquí entra en joc l'aportació més gran del film: el personatge d'Alicia Vikander, experta en cibernètica de la CIA. Davant el director, interpretat per Tommy Lee Jones, representa una nova generació d'espies que són més perillosos amb l'ordinador que amb una pistola (que també).
Vols saber-ne més? ‘Jason Bourne’: les claus d’una resurrecció improbable
Sense arribar a l'abstracció de L'ultimàtum de Bourne, Greengrass torna a desplegar tot el seu talent per a l'acció desbocada i sense alè. Com en anteriors ocasions, l'ambientació de cada set piece té un significat polític: des de la portentosa persecució inicial pels caòtics carrers d'Atenes enmig de manifestacions i disturbis fins a un intens clímax a Las Vegas, passant per Berlín i Londres, es traça un mapa geopolític on la privacitat i l'accés a la informació són els botins de guerra més cotitzats. Jason Bourne segueix sent l'heroi que necessitem.
