Jane Fonda in five acts

133 MIN. Estats Units (2018)

Jane Fonda in five acts

Direcció: Susan Lacy

Guió: Susan Lacy

Amb: Jane Fonda, Tom Hayden, Robert Redford, Lily Tomlin, Ted Turner

Crítica de cinema
Manu Yáñez

'Jane Fonda in five acts', un documental de costures televisives

Concebut com un documental en primera persona, 'Jane Fonda in five acts' ofereix un vertiginós viatge per les múltiples personalitats d’una actriu i activista que ha fet del transformisme el seu 'modus vivendi'. Així, a través d’un extens conjunt d’entrevistes –que permeten veure la flamant col·lecció de vestits i pentinats d’una Fonda eterna i quirúrgicament jove–, aquesta producció de la HBO revisa, amb l’ajuda d’abundant material d’arxiu, les mil cares de la protagonista de 'Klute' i 'La síndrome de la Xina': la filleta decorosa de Henry Fonda, el símbol sexual de 'Barbarella', la lluitadora contra la Guerra del Vietnam, la reina de l’aeròbic, l’heroïna feminista, la dona del multimilionari Ted Turner...

És temptador comparar l’esperit camaleònic de Fonda amb el de Bob Dylan, però les diferències s’imposen als paral·lelismes: mentre la dimensió mutant de Dylan va il·luminar una pel·lícula esquiva i polimòrfica com 'I’m not there' de Todd Haynes, Fonda s’ha d’acontentar amb un documental de costures televisives, complaent i acadèmic. L’esperit confessional del projecte –Fonda parla obertament de la difícil relació amb els seus pares, de la bulímia i del seu fracàs com a mare–, fa de 'Jane Fonda in five acts' un film d’impacte, un treball terapèutic que acaba assemblant-se massa a una sessió de 'coaching' emocional o a una obra d’autoajuda.