Crítica de cinema
Cultura Cinema 14/09/2017

'Jacques', un 'biopic' suat sobre Cousteau

Xavi Sánchez Pons
1 min

Hi ha pel·lícules que volen abastar tant que no acaben aprofundint en res; es queden en la superfície del que volen analitzar. Es tracta d’un mal molt present als films que pretenen explicar amb detall la vida i miracles d’un personatge famós; massa anys comprimits en només dues hores. El biopic sobre Jacques-Yves Cousteau, l’ídol pop dels oceans, dirigit per Jérôme Salle, cau en aquest vici. I és que, més enllà de l’extraordinària banda sonora d’Alexandre Desplat –tan bona que té vida pròpia– i de les vistoses escenes aquàtiques, estem davant d’un exercici buit de memòria històrica.

Jacques, en esperit, és com una entrada de la Viquipèdia il·lustrada amb imatges. Feta amb molts diners i apta, esclar, per a tots els públics. Ara bé, és incapaç de copsar la veritat emocional del protagonista o de furgar en les seves llums i ombres –que en tenia i moltes–. Basant-se en un llibre de memòries d’Albert Falco –cap de submarinistes del mític vaixell Calypso– i Yves Paccalet, el relat que proposa aquí Salle passa gairebé de puntetes per tots els aspectes negatius, i acaba apostant per la llegenda –positiva– i la pompositat. Les relacions problemàtiques de Cousteau amb el seu fill petit –mort en un accident d’avió– i la seva primera dona, o el fet de tenir el dubtós honor de ser un pioner de l’extracció petroliera al mar, mereixien un biopic valent amb més arestes punxants.

stats