Entre dos aguas

136 MIN. Espanya (2018)

Entre dos aguas

Direcció: Isaki Lacuesta

Guió: Isa Campo, Isaki Lacuesta, Fran Araújo

Amb: Israel Gómez Romero, Francisco José Gómez Romero, Rocío Rendón, Yolanda Carmona, Lorrein Galea, Manuel González del Tanago

Crítica de cinema
Eulàlia Iglesias

'Entre dos aguas': Isaki Lacuesta torna a l'illa de San Fernando

A 'La leyenda del tiempo', Isaki Lacuesta viatjava a San Fernando per registrar el ressò del llegat de Camarón de la Isla a través de dues figures molt diferenciades, la Makiko, una apassionada del flamenc que volia aprendre el seu art submergint-se en l'univers de la infància del mestre, i l'Israel, un nen que deixava de cantar quan moria el seu pare i, per efectes de l'edat, li canviava la veu. Dotze anys després, el cineasta gironí torna a la badia de Cadis per retrobar-hi l'Isra i el seu germà gran, el Cheíto. Malgrat que un altre tema d'un dels grans noms de la música, en aquest cas Paco de Lucía, torni a suggerir el títol, aquí el flamenc ja no hi juga el mateix paper inspirador, i la Makiko no hi té cap presència. Aquest cop els germans Gómez Romero, el temps transcorregut des de la primera visita i la realitat que els condiciona agafen tot el protagonisme.

Després d'un pròleg que ens recorda la primera pel·lícula, 'Entre dos aguas' arrenca amb el naixement de la tercera filla de l'Isra. El que semblaria un feliç punt de partida no triga a complicar-se. El jove és a la presó i, quan finalment en surt, la dona no el vol a casa. El Cheíto, també casat i pare de tres nenes, porta una vida més estable com a forner a la marina, tot i que la feina l'obliga a estar molts mesos separat de la família. Els dos germans es retroben a San Fernando.

El personatge de l'Isra emprèn un recorregut propi del cinema negre, el de l'exconvicte que intenta refer la seva vida en un context que amb prou feines deixa lloc per a les segones oportunitats. La mort violenta del pare que li marcava el futur en el primer film continua sent una cicatriu oberta en aquesta segona pel·lícula. L'Isra és un noi desemparat en tots els sentits, un jove que es mou al ras amb la pell al descobert. Molt més que en el primer film, Israel Gómez demostra aquí la seva solidesa com a actor, a partir de la cara i el cos del qual Lacuesta construeix la seva ficció més neorealista. San Fernando no ha perdut la bellesa lluminosa i evocadora de 'La leyenda del tiempo', però a 'Entre dos aguas' s'obre el pla a una realitat socioeconòmica que conforma la vida dels dos protagonistes i condemna l'Isra a viure als marges. Lacuesta i els seus col·laboradors en el guió, la imprescindible Isa Campo i Fran Araújo, esquiven la temptació que el procés vital de l'Isra desemboqui en una catarsi conclusiva típica, malgrat les ocasions que se li presenten perquè sigui així, des de l'intent de captació per part dels evangelistes al desfogament íntim amb el germà passant per l'atracció pels negocis il·legals. 'Entre dos aguas' es manté fidel al títol que l'acull i navega entre cert fatalisme amarg i les espurnes d'esperança que s'albiren malgrat tot a l'horitzó.