Con amor, Simon

110 MIN. Estats Units (2017)

Con amor, Simon

Direcció: Greg Berlanti

Guió: Elizabeth Berger, Isaac Aptaker

Amb: Nick Robinson, Jennifer Garner, Josh Duhamel

Crítica de cinema
Manu Yáñez

Hollywood obre la porta a la comèdia romàntica gai amb 'Con amor, Simon'

Com va demostrar la superproducció de superherois negres 'Black Panther' i ara 'Con amor, Simon' –una comèdia romàntica protagonitzada per un noi gai–, Hollywood sembla decidit a integrar en el seu discurs la veu de minories històricament silenciades. És un gest que cal rebre amb un punt d’escepticisme, advertint que l’agenda progressista de la Meca del cinema beu de la recerca de nous públics per engrossir les seves arques. No obstant això, resulta difícil no donar la benvinguda a una pel·lícula que proposa normalitzar el retrat de la diversitat sexual utilitzant amb eficàcia i honestedat els codis de la comèdia agredolça adolescent.

De fet, malgrat que 'Con amor, Simon' situa en primer pla l’odissea d’autoconeixement del protagonista –que tem les repercussions d’una possible sortida de l’armari–, la pel·lícula acaba conquerint l’espectador per qüestions que transcendeixen l’àmbit sexual. Per exemple, l’agilitat a l’hora d’imbricar nostàlgia i esperit contemporani: sonen The Kinks i Lady Gaga, uns nois interpreten 'Cabaret' mentre un altre es disfressa de "Barack Obama postpresidència". És a dir, un poti-poti pop que, tanmateix, no ofega la sensibilitat d’un film que sap combinar el drama identitari i el conte de fades a la manera de John Hughes ('El club dels cinc'), el director que millor va humanitzar l’etern i impenetrable capficament juvenil.