High flying bird

90 MIN. Estats Unites (2019)

High flying bird

Direcció: Steven Soderbergh

Guió: Tarell Alvin McCraney

Amb: André Holland, Zazie Beetz, Bill Duke, Kyle MacLachlan

Crítica de cinema
Maria Adell Carmona

‘High flying bird’, dríbling de Soderbergh a Hollywood

Estrena online (Netflix)

High flying bird, la nova pel·lícula de Steven Soderbergh produïda per Netflix, versa, aparentment, sobre el bàsquet, els partits i l'èpica de la competició. Però aquests temes estan en un sostingut i expressiu fora de camp. Aquest és un film en què es parla, i molt, d'esport, però, sobretot, d’allò que l'envolta: els contractes milionaris amb les televisions, els interessos econòmics dels directius dels clubs, els honoraris dels jugadors i dels seus agents, etc. De què va, doncs, High flying bird? Bàsicament, de diners. I de la voracitat suïcida d'un sistema disposat a autodestruir-se per augmentar el seu marge de beneficis. Un enfocament crític que no és nou en un cineasta capaç de convertir un film sobre ballarins d’estriptis –la reivindicable Magic Mike– en un comentari sobre la situació de la classe obrera als EUA.

Aquest és un film intensament parlat que, fins i tot, emula el dispositiu utilitzat a Sexe, mentides i cintes de vídeo a l'hora d'inserir entrevistes d’autèntics aspirants a la glòria de la NBA. Aquesta és, potser, l'elecció més discutible d'una pel·lícula que a través de l'ús d'ulls de peix i d'enquadraments mòbils amb la càmera d'un iPhone aconsegueix convertir les escenes de diàleg en moments d'alta tensió cinematogràfica. En això hi juga un paper rellevant el rítmic text de Tarell Alvin McCraney, autor també del guió de Moonlight. High flying bird comparteix amb l’excel·lent film de Barry Jenkins no només guionista sinó també intèrpret (André Holland, carismàtic xai amb pell de llop, o ens subversiu enfundat en un corporatiu vestit jaqueta) i un emocionant, encara que en algunes ocasions massa evident, discurs de reivindicació racial. Hi ha encara una altra idea que sobrevola, com un ocell a gran altura, aquesta crida a la resistència davant l'avarícia: la intuïció que Soderbergh en realitat està parlant de la indústria del cinema i de les oportunitats que plataformes com Netflix estan brindant als creadors. Una visió potser ingènua però que encaixa dins de la discussió en curs, intensament contemporània, sobre el futur de la creació audiovisual.