Heartstone (Corazones de piedra)

129 MIN. Islàndia (2016)

Heartstone (Corazones de piedra)

Direcció: Gudmundur Arnar Gudmundsson

Guió: Gudmundur Arnar Gudmundsson

Amb: Baldur Einarsson, Blaer Hinriksson, Diljá Valsdóttir, Gunnar Jónsson, Katla Njálsdóttir, Nína Dögg, Søren Malling

Crítica de cinema
Paula Arantzazu Ruiz

‘Heartstone’, l’angoixa i el desconcert de l’adolescència

D'ençà que els relats d’iniciació adolescent segueixen el patró de les històries d’herois messiànics, sembla que l’angoixa i el desconcert propis d’aquesta etapa han desaparegut de les pantalles, i no només de les pel·lícules generalistes juvenils. Per aquesta raó –i també d’altres– és rellevant el debut de l’islandès Gudmundur Arnar Gudmundsson, atès que Heartstone ens parla –com feia temps que no es veia– de la vulnerabilitat que se sent en aquests anys posant en escena d’una manera frontal i subtil aquest repertori d’emocions intranquil·litzadores. És cert que hi ha pel·lícules del nou cinema islandès que ja havien treballat les tribulacions de l’adolescència –Metalhead (2013), de Ragnar Bragason, o Sparrows (2015), de Rúnar Rúnarsson–, però l’opera prima de Gudmundsson va més enllà, perquè els seus propòsits no tenen tant a veure amb la representació tremendista o extravagant de la pubertat com amb el fet que el llargmetratge vol submergir-nos dins l'enrevessat magma emocional dels dos amics protagonistes.

Incòmoda, tensa, tot i que palpitant de sensualitat gràcies una càmera epidèrmica, Hearstone no es deixa seduir pels paisatges recurrents del cinema d’adolescents i al mateix temps ens deixa una imatge plena de poesia turmentada: la cara del Kristján dins l’aigua fosca, un crit ofegat i metàfora de les seves lluites internes.