Quan Munro Leaf va escriure el 1937 The story of Ferdinand, un toro que, imitant Bartleby, no vol barallar-se i prefereix passar l’estona estirat al camp, no hauria imaginat mai l’enrenou en què es ficaria: publicat durant la Guerra Civil Espanyola, el Ferdinand personificaria els valors d’un bàndol o de l’altre segons qui llegia el conte i el toro va ser objecte de debats durant aquells anys. Franco, per exemple, va prohibir-lo i el llibre va veure la llum per primer cop a Espanya només després de morir el dictador.
És important recordar la recepció del conte de Leaf per avaluar la versió actual a mans del director d’Ice Age: L’edat de gel, Carlos Saldanha, perquè la transformació és notòria, i és probable que la pel·lícula dels responsables de l’estudi BlueSky s’acosti més a la imatge original del personatge que no pas a les altres lectures. Els valors de la bonhomia i una certa idea de ser fidel a un mateix estan en la figura del Ferdinand del segle XXI, un toro a qui li agrada estar al costat d’una nena petita, un enamorat de les flors i un animal valent que té clar que ser més agressiu no significa ser més masculí. L’adaptació de Saldanha no provocarà debats tan encesos com els de fa 80 anys, però és una pel·lícula tendra i colorista, tot i l’abús del repertori folklòric andalús i mesetari, sobre una icona inconformista.
