La juguesca inherent que s’amaga en l’art d’explicar històries i saber transmetre l’excitació que això suposa a l’espectador assegura l’èxit de qualsevol producte de ficció. L’aposta de Feliz día de tu muerte és aquesta, i ho fa a través de noranta minuts frenètics en forma de comèdia de terror amb un personatge central i una trama similars al Bill Murray d’Atrapat en el temps i a l’Ebenezer Scrooge de Conte de Nadal. La novetat aquí és que la protagonista és una noia, egoista, maldestre i amb algunes tares emocionals, que, el dia del seu aniversari, es veu atrapada en un bucle temporal que finalitza sempre de la mateixa manera: la seva mort. Per sortir del bucle haurà de descobrir qui és l’assassí i, de pas, millorar també com a persona.
Sobre el paper, la pel·lícula de Christopher Landon (atenció, fill de Michael Landon, protagonista de La casa de la prada i Autopista cap al cel) no revoluciona res, però el frenesí contagiós de la seva fórmula, els aires refrescants d’slasher postmodern digne de la saga Scream i una actriu principal carismàtica (apuntin el nom de Jessica Rothe) enlairen el nivell d’un film que fa olor de culte i de futura franquícia d’horror juvenil. Feliz día de tu muerte marca un nou triomf per a Blumhouse, productora ianqui especialitzada en cinema de terror de baix pressupost que acaba funcionant molt bé a taquilla.
