Després de veure una pel·lícula de Michael Moore és gairebé impossible no sortir del cinema angoixat pensant en l’apocalipsi global, iFahrenheit 11/9, en aquest sentit, no decep gens ni mica. Cal dir que les tendències ideològiques actuals conviden a prendre’s el joc polític de manera seriosa, però l’agitprop de Moore no sembla, d’altra banda, la via més adequada per conscienciar-se de l’amenaça de la ultradreta que practiquen gent com Bolsonaro o Trump, a qui està dedicada aquesta seqüela espiritual del film sobre Bush del cineasta de Flint, Michigan.
El treball que ara s’estrena comença preguntant-se què coi va passar perquè l'empresari acabés guanyant les eleccions del 9 de novembre del 2016 i la resposta és un viatge que arrenca amb Putin, torna altre cop a Flint per denunciar les corrupteles locals i acaba, després d’uns quants girs de guió que inclouen la inevitable comparació de Trump amb Hitler, amb el moviment March For Our Lives,dels estudiants mil·lennialsque reclamen una legislació més severa sobre la venda d’armes. Ens trobem, per tant, davant d’una compilació de les obsessions polítiques de Moore, aquí més emprenyat que mai, amb l’objectiu de sacsejar la ciutadania i, sigui com sigui, despertar d’aquest malson anomenat Donald Trump.
