7 días en Entebbe

107 MIN. Regne Unit (2018)

7 días en Entebbe

Direcció: José Padilha

Guió: Gregory Burke

Amb: Rosamund Pike, Daniel Brühl, Eddie Marsan, Ben Schnetzer, Lior Ashkenazi

Crítica de cinema
Paula Arantzazu Ruiz

‘7 días en Entebbe’, sense respostes (ètiques) per al conflicte israeliano-palestí

Tot i que han passat més de 40 anys, l’operació Entebbe encara ressona en la memòria del conflicte israeliano-palestí. Va ser una setmana infernal en què un grupuscle amb membres del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina i de les Cèl·lules Revolucionàries alemanyes va segrestar un vol d’Air France amb majoria de passatgers israelians i amb rumb a Tel Aviv per derivar-lo a la ciutat ugandesa d'Entebbe, amb el suport del dictador Idi Amin, que José Padilha ha portat al cinema a 7 días en Entebbe potser de la manera menys apropiada.

En primer lloc, perquè el brasiler s’aproxima als fets buscant un equilibri ideològic que desperta força suspicàcies: veiem els segrestadors alemanys (Daniel Brühl i Rosamund Pike) debatre sobre els seus actes en un intent d’humanitzar-los sense gaire convicció i, d’altra banda, som observadors de les tenses discussions en el si del govern d’Israel: l'estira-i-arronsa entre el llavors primer ministre Yitzhak Rabin i el ministre de Defensa Shimon Peres. Però, amb molt poca o potser gens de delicadesa, els segrestats apareixen com uns secundaris estranys, com un attrezzo de cossos humans. A més, la resolució, plantejada com un muntatge climàtic en paral·lel en què es veu el rescat i una obra de dansa contemporània, no aconsegueix donar cap resposta (ètica) ni en la forma ni en el fons a un relat que no té gaire clar cap on tirar.