Un documental insòlit per a un personatge únic. A Eat that question, Thorsten Schütte reconstrueix la figura i trajectòria de Frank Zappa a partir exclusivament de material d'arxiu, entrevistes televisives amb el músic més fragments de les seves actuacions arreu del món. Ni veu en off, ni testimonis externs d'aquells que deixen anar elogis comodí. Pur Zappa a través de Zappa. L'opció de Schütte és una manera més de subratllar un tret idiosincràtic del líder de The Mothers of Invention. Pocs altres músics podrien presumir d'una capacitat oratòria, una lucidesa expositiva, una ironia esmolada i una dialèctica militant (sobretot en contra de la censura puritana a la música) capaç de sostenir i enriquir tota una pel·lícula.
Autoretrat ple de matisos, el film també es pot llegir com un document sobre com el periodisme televisiu tendeix a (mal)tractar dos assumptes, la cultura popular i l'avantguarda, que en el cas de Zappa convergien. El músic es veu obligat moltes vegades a trampejar preguntes amb aquell to burleta o de superioritat de l'interlocutor que no té ni idea del que parla i es queda amb el tret més superficial o vistós del personatge. Nord-americà fet a ell mateix, Zappa assumeix els condicionants del seu mitjà sense deixar de vendre's com a artista. Potser hi havia presentadors prou soques per no saber apreciar l'actitud juganerament dadà del jove Frank tot tocant dues bicicletes com si fossin un violí. Però, per molt que ell declarés que no calia recordar-lo, aquí tenim tot aquest material que fixa d'allò més bé la seva memòria.
