Crítica de cinema
Cultura Cinema 20/12/2017

'Demasiado cerca', la societat russa a la deriva

Manu Yáñez
1 min

Com si es tractés del revers nihilista de l’univers del director finlandès Aki Kaurismäki, Demasiado cerca, la impactant opera prima del rus Kantemir Balagov, transforma la realitat marginal de Nàltxik, la ciutat natal del director, en un paradís ombrívol i alhora multicolor, sobretot amb els blanc-vermell-blau de la bandera russa. Una terra marcada per la Guerra de Txetxènia i per tensions socials de tot tipus: ètniques (entre kabardins i jueus), religioses, de classe, de gènere. Amb la seva càmera ultrasensible a la vulnerabilitat dels personatges, Bagalov converteix una sèrie de situacions claustrofòbiques (una qüestió accentuada pel format de pantalla quadrat) en una caixa de ressonància d’una societat a la deriva, perduda a nivell emocional i moral.

Més enllà de l’enlluernador hiperrealisme del film, Demasiado cerca demostra una certa tendència a encruelir-se amb la seva protagonista –una noia que vol ser mecànica i a qui li segresten el germà–, que esdevé una màrtir de la seva nació i del seu temps. En un cert moment del film, quan la noia i uns amics seuen a mirar un vídeo amb imatges de la guerra, aquest crític no va poder evitar sentir el mateix malestar que provoquen alguns informatius de televisió que conviden l’espectador, sense avís, a contemplar les imatges impúdiques de l’horror bèl·lic, fins i tot el degollament de joves soldats.

stats