BarcelonaS’obre el teló i apareixen un mosso, un ertzaina, una guàrdia civil, un legionari i un agent de mobilitat. De quina pel·lícula parlem? Sí, 'Cuerpo de élite' sembla un acudit, i de fet conté bromes molt ocurrents, tot i que sota les conyes associades als diferents cossos policials de l’estat espanyol i als tòpics autonòmics amaga un parell d’idees molt suggeridores. La primera és que l’autoritat, o almenys un cert model d'autoritat, creu que la por és l’única cosa que pot unir els diferents pobles de l’estat; la segona és que més enllà que Espanya sigui ara com ara el més semblant a una missió impossible, també és un país amb el qual un pot petar-se de riure. Els perpetradors del guió de 'Cuerpo de élite', Adolfo Valor i Cristóbal Garrido ('Promoción fantasma'), plantegen escenes esbojarrades –magnífica la seqüència en què l’ertzaina ha de negociar amb un antic membre d'ETA– i saben donar als seus protagonistes un encant que els acosta a la imatge del Superlópez de Jan, però, malgrat això, una mica d'humor més negre s’hi hauria agraït. A més, al mosso (Jordi Sánchez) li sobren acudits sobre la sempiterna garreperia que se’ns pressuposa, i a l’agent madrileny (Miki Esparbé) li falta una mica més de gràcia. És probable que 'Cuerpo de élite' no aconsegueixi unificar posicions polítiques, però funciona com a lleugera bufonada a costa de l’actualitat.
