'Creed II: La leyenda de Rocky', un Sylvester Stallone crepuscular

Seguint el camí del Clint Eastwood ancià, castigat per la vida i redemptor de Sense perdó, Gran Torino o la recent Mula, Sylvester Stallone està aconseguint les seves millors interpretacions en el seu crepuscle vital com a actor. Fa uns quants anys ja es va exposar en papers decadents però d’una humanitat commovedora en films com Cop land i Rocky Balboa, una pel·lícula d’una calidesa i senzillesa captivadores que va revitalitzar la figura del famós boxejador de ficció gràcies a una aproximació costumista i íntima al personatge. Tanmateix, és a les dues parts de Creed on s'ha obert en canal i s'ha despullat emocionalment al nivell del Mickey Rourke d’El lluitador. I és que la distància que separa l’Stallone de la vida real del Rocky que fa de confident i d’entrenador de l’innocent i temperamental Adonis Creed és, per moments, imperceptible.

Creed II: La leyenda de Rocky està connectada amb Rocky IV, un títol que s’ha convertit en una addictiva i divertidíssima càpsula del temps que explica molt bé com van ser els últims anys de la Guerra Freda. En el film del 1985, el malcarat boxejador rus Ivan Drago acabava amb la vida d’Apollo Creed, i ara són els fills els que repeteixen l’enfrontament. Desmitificadora i ombrívola,Creed 2 utilitza el món de la boxa com a metàfora simple però efectiva dels alts i baixos de la vida.