Mula

116 MIN. Estats Units (2018)

Mula

Direcció: Clint Eastwood

Guió: Nick Schenk

Amb: Clint Eastwood, Bradley Cooper, Michael Peña, Taissa Farmiga

Crítica de cinema
Eulàlia Iglesias

‘Mula’, Clint Eastwood i la importància d'estimar

En el seu nou últim treball com a actor a més de director, Clint Eastwood dona vida a Earl Stone, un personatge inspirat en el cas real de Leo Sharp, un octogenari veterà de la Segona Guerra Mundial que va treballar durant una dècada com a transportista per al càrtel de Sinaloa. El guió el firma Nick Schenk, responsable també de Gran Torino (2008). I, com en aquell film, el protagonista que encarna Eastwood es relaciona amb una comunitat víctima del racisme als Estats Units, allà els hmongs, aquí els mexicans.

Rere la història d'un home que accepta una feina il·legal en un escenari socioeconòmic en què un ancià com ell ja no troba altres oportunitats per mantenir-se, els responsables de Mula teixeixen un discurs sobre el racisme a Nord-amèrica. Encara que sigui novell en el tràfic de drogues, l'Earl mostra la mateixa falta d'escrúpols respecte a la tasca que fa que qualsevol dels membres del càrteli confraternitza sense problemes amb el capo. Així es fa encara més palès que és la seva condició de blanc, a més de la de vell, i no pas cap mena d'actitud moral, la que li facilita transportar droga sense despertar sospites. Eastwood també es permet un parell d'acudits sobre els prejudicis més qüestionables i autocondescendents. Alhora, sense recórrer al drama explícit, Mula presenta una de les escenes més inapel·lables vistes al cinema pel que fa a la violència policial sobre les minories.

Amb quasi noranta anys, la figura d'Eastwood atorga un pes específic al seu personatge que no tindria amb cap altre intèrpret. Amb el seu cos tremolós i les mans de dits nuosos, l'actor esdevé la principal força poètica d'un film sense un especial atractiu en l'estil cinematogràfic o la trama, més enllà de certa revisitació desmitificadora del concepte de road movie. Malgrat que encara se l'associï a la imatge de tipus dur, el cinema del director de Sense perdó (1992) està travessat de fa anys per una forta dimensió emocional. Mula conté un commovedor clímax dramàtic que eleva en retrospectiva tota la pel·lícula. El personatge d'Eastwood s'acomiada tot demanant perdó pel seu gran error vital: prioritzar la feina per sobre de l'amor.