Chicago sota el terror dels monstres

107 MIN. Estats Units (2018)

Proyecto Rampage

Direcció: Brad Peyton

Guió: Ryan Engle, Ryan Condal, Carlton Cuse

Amb: Dwayne Johnson, Jeffrey Dean Morgan, Malin Akerman, Joe Manganiello, Naomie Harris

Crítica de cinema
XAVI SÁNCHEZ PONS

‘Proyecto Rampage’, Chicago sota el terror dels monstres

Crear monstres gegants pel simple plaer de deixar volar la imaginació i de meravellar l’espectador assegut a la butaca. Això és el que van fer pioners dels efectes especials com Willis O’Brien i Ray Harryhausen, dos genis capaços de dotar d’ànima i emocions els prodigis que modelaven amb les seves mans. Els japonesos, a mitjans del segle passat, van agafar el testimoni de Hollywood i ens van ensenyar que les criatures més grans de la vida també podien ser una metàfora de les pors atàviques que tenallen els humans. El gènere, conegut amb el nom japonès de kaiju eiga (cinema de bèsties gegantines), ha evolucionat en moltes direccions des que O’Brien ens va fer plorar amb el primer King Kong del 1933. Actualment, les pel·lícules de monstres viuen una nova era d’or; amb els efectes generats per ordinador, la imaginació ja no té límits a l’hora de recrear les idees més esbojarrades. Proyecto Rampage és una de les millors pel·lícules de l’última fornada. Recupera el gènere com a divertiment i com a experiència catàrtica posterior a l’11-S.

La premissa de Proyecto Rampage, basada de forma lliure en un conegut videojoc, és força bàsica i pròxima a la sèrie B de ciència-ficció dels anys 50: unes partícules caigudes de l’espai converteixen tres animals (un llop, un goril·la albí i un cocodril) en éssers gegants amb ganes de destruir-ho tot. Ara bé, Brad Peyton, director del film, i el seu equip de guionistes l’enriqueixen construint una muntanya russa d’acció trepidant i vertiginosa, amb un ritme endimoniat que no decau mai. Ho fan basant-se en el carisma de Dwayne Johnson -aquí el monstre més petit- i Jeffrey Dean Morgan (l’estira-i-arronsa que mantenen és divertidíssim) i en un equip de mags dels efectes visuals que fan coses impossibles: la humanitat del goril·la George (commovedor com Kong) i l’espatarrant clímax final situat a Chicago i a plena llum del dia (un somni humit per als amants del gènere).