Carla Simón roda un curt sobre la sida en terres tarragonines
Després de l’èxit d’ ‘Estiu 1993’, la directora treballa en ‘Proyecto VIH’, que vol conscienciar la població d’entre 17 i 20 anys sobre l’existència, la detecció i els tractaments de la malaltia
“Necessitava deixar de parlar d’Estiu 1993 i tornar a rodar”, confessa la realitzadora Carla Simón en una pausa del rodatge del curt Proyecto VIH, que transcorre entre els carrers de Tarragona i Tivissa. Acaba de filmar una escena al Servei de Salut de l’Oficina Jove del Tarragonès en la qual l’Edu, el protagonista, sent una conversa entre una especialista en malalties de transmissió sexual i un home que ha vingut a informar-se sobre el tema. La veu de l’especialista, que a la pel·lícula només se sentirà de fons, és la de Clàudia Viñals, que treballa amb Lluís Romero al mateix centre assessor. L’objectiu del curt és el de conscienciar la població d’entre 17 i 20 anys sobre l’existència, la detecció i els possibles tractaments del VIH. Surt d’una iniciativa de l’oenagé Cesida i d’Avalon, productora que ja havia impulsat Estiu 1993, el primer llargmetratge de la cineasta, amb el qual va guanyar cinc premis Gaudí i tres Goya. “El guió l’he escrit amb Aina Clotet i Valentina Viso, i hem tingut l’assessorament d’un gran expert com és el doctor Bonaventura Clotet”, continua la directora, que ha confiat el paper de l’Edu a un jove que abans només havia intervingut en un altre curt, La mugre, sorgit de la factoria de la Universitat Pompeu Fabra. Es tracta de Berner Maynés, estudiant de disseny i art.
Al principi de la història, l’Edu es retroba amb una antiga parella, l’Álex (interpretat per Lluís Marquès), que li suggereix que es faci el test per saber si té el VIH. L’Edu, que ara té nòvia (paper que encarna Cristina Colom), s’espanta. Més endavant, es trasllada del seu poble (Tivissa, en realitat) a la ciutat per comprovar si ha estat infectat per l’Álex. Rodada en castellà, la pel·lícula recupera les dues petites estrelles d’ Estiu 1993, Laia Artigas i Paula Robles, que donen vida a les germanes de Maynés, i compta amb una mare de luxe: Núria Prims ( Incerta glòria ). En el repartiment, també hi ha Enric Auquer. ¿I com s’equilibra el missatge amb la ficció, amb l’entreteniment, per dir-ho d’alguna manera? “Hem intentat que hi hagi tanta part de missatge com de narració cinematogràfica, perquè pugui arribar a l’espectador d’una manera directa i fàcil. Per començar, no fent un guió superdramàtic. La idea central és que tots ens hem de fer el test del VIH. I també que és millor saber la veritat com més aviat millor i que és molt important la precaució. Al contrari de la nostra generació, els joves d’avui dia estan superdesinformats sobre aquestes qüestions”, respon Simón, que, al seu primer i guardonat film, ja va parlar de la sida, a partir de la seva experiència: la mort dels seus pares, quan ella era petita.
Nou llargmetratge a la vista
Amb un equip tècnic en què les dones tenen un gran pes (María Zamora s’encarrega de la producció; Carla Sospedra, de la producció executiva; Eva Valiño, del so; Gris Jordana, de la fotografia), el nou treball de Carla Simón aprofundeix en “les emocions, la por i la soledat de l’Edu”. Després de Proyecto VIH reprendrà la preproducció del seu segon llargmetratge. “Serà una pel·lícula molt coral sobre una família de pagesos que cultiven presseguers”, revela la directora abans de continuar el rodatge a la Rambla Nova de Tarragona. Al fons, Berner Maynés, amb una folgada samarreta que deixa veure una bona i variada col·lecció de tatuatges, no pot expressar millor la preocupació del seu personatge. Proyecto VIH, que encara és un títol provisional, s’estrenarà l’1 de desembre, Dia Mundial de la Sida, i després començarà un recorregut per festivals.