Malgrat les sorpreses que reserva la història, Callback no juga a amagar les seves cartes. En una de les nombroses picabaralles en què s'enreda el protagonista –un aspirant a actor que es fa dir Larry De Cecco–, una dona l'acusa de ser un sòsia de Robert De Niro. En aquest punt, l'espectador cinèfil ja deu haver pensat que Callback aspira a actualitzar l'imaginari de Taxi driver, amb De Cecco convertit en el nou vòrtex novaiorquès sobre el qual precipita la hipocresia i la força alienant del Somni Americà. El mític film de Martin Scorsese no era en cap cas una pel·lícula subtil: el trànsit de Travis Bickle dels deliris de grandesa a la demència es presentava com el resultat d'una certa histèria urbana, reflectida a través d'un realisme alhora tosc i estilitzat. Per la seva banda, Carles Torras, director d'Open 24h, filtra el record colorista i expressiu de Taxi driver a través d'una mirada opaca que fa pensar en una versió deslluïda del cinema de Steven Soderbergh. Unes imatges que reflecteixen l'atonia existencial del protagonista.
Atrapat entre els càstings per a anuncis publicitaris i uns sermons cristians revestits de prèdica capitalista, Larry De Cecco esdevé una metàfora maníaca i òbvia de la buidor moral de la societat de consum. Una figura hostil que sembla sortida d'un film de Michael Haneke o de Las horas del día de Jaime Rosales. Referents nobles que la pel·lícula de Torras integra en el seu monòton retrat d'una criatura tràgicament sobreadaptada a la nostra realitat.
