‘Black is Beltza’, l’animació antiracista de Fermin Muguruza
El músic i cineasta d’Irun estrena una nova pel·lícula com a director en què barreja aventures, història, revolució i reivindicació de la llibertat d’expressió
L’octubre del 1965 la comparsa de gegants de Pamplona havia de desfilar per la Cinquena Avinguda de Nova York. Però no tots ho van poder fer: dos gegants negres van ser prohibits per les autoritats nord-americanes, per culpa de la discriminació racial. A partir d’aquest fet real, la pel·lícula d’animació per a adults Black is beltza introdueix el personatge fictici de Manex Unanue, un noi que havia de portar i fer ballar una de les figures prohibides. L’atractiu protagonista, una barreja de revolucionari, aventurer, vividor i agent secret, no torna a Pamplona, i emprendrà un viatge inesperat, ple d’emocions. “El Manex és un jove inexpert i ingenu, que té un bagatge cultural molt fort, però no ha sortit a l’exterior. Començarà un viatge iniciàtic. Ell va néixer al País Basc francès, a l’exili, perquè el seu pare havia sigut un dels brigadistes que van arribar des de Manchester per participar en la Guerra Civil Espanyola. D’alguna manera, el Manex és el Corto Maltès basc”, explica Fermin Muguruza (Irun, 1963) sobre la seva nova incursió en la direcció cinematogràfica. El músic, fundador dels mítics grups Kortatu i Negu Gorriak, fa que el seu personatge visqui “les revolucions de mitjans dels anys 60 del segle passat”. Així doncs, un dia és a Mèxic i l’altre a Cuba, Nova York, San Francisco o Algèria. A més, el Manex tindrà la missió de treure dels Estats Units un membre dels Panteres Negres. Però no tot és tan seriós en la seva existència: també cardarà sense parar, anirà al festival de música de Monterey del 1967 i, de passada, tastarà algunes drogues.
La pel·lícula l’han escrit, després d’un laboriós procés de documentació, el mateix Muguruza, Harkaitz Cano i Eduard Sola, i forma part d’un projecte transmèdia que inclou un còmic, una exposició i una banda sonora amb temes de Maika Makovski, Manu Chao, Anari, Iseo, Yacine, Ceci Bastida o Ana Tijoux, entre d’altres. El director ha compost la música principal amb Raül Refree. Black is beltza és, segons el seu creador, “una pel·lícula que reivindica l’antiracisme i denuncia la censura, és un cant a la llibertat d’expressió”. La trama introdueix una pila d’apunts històrics (la polèmica decisió del boxejador Muhammad Ali de no participar en la Guerra de Vietnam; la lluita de Malcolm X pels drets dels afroamericans; la relació entre el Che Guevara i Fidel Castro; els moviments antifranquistes) i també culturals: “Parlem del realisme màgic de Juan Rulfo, de la Factory d’Andy Warhol o de films tan importants a l’època com La batalla d’Alger, de Gillo Pontecorvo”.
De la direcció de l’animació se n’ha encarregat Iñigo Berasategi, i entre les veus de doblatge hi trobem Unax Ugalde (Manex), Sergi López, Jorge Perugorría, Óscar Jaenada, Maria de Medeiros, Emma Suárez, Rossy de Palma i Willy Toledo. “Tots ho han fet perquè són amics meus, i, en concret, el Willy va estar encantat de doblar un guàrdia civil que és un fill de puta. De passada, li vaig donar feina! Els directors i les productores tenen por de contractar-lo. El mateix que em va passar a mi fa uns anys, quan el Partit Popular tenia tant de poder a l’estat espanyol, i només podia actuar al País Basc i a Catalunya. Llavors, jo era un proscrit, com ara ho és Willy Toledo”, diu el director. Els referents visuals i espirituals de Black is beltza es mouen entre Ghost in the shell, dirigida pel japonès Mamoru Oshii el 1995, i Vals amb Bashir, la cinta israeliana d’Ari Folman de l’any 2008 i nominada a l’Oscar, comenta Muguruza en aquesta trobada amb el Play a l’espai Roc35 del Poblenou.
