Bienvenidos a Marwen

118 MIN. Estats Units (2018)

Bienvenidos a Marwen

Direcció: Robert Zemeckis

Guió: Robert Zemeckis, Caroline Thompson

Amb: Steve Carell, Leslie Mann, Janelle Monáe, Diane Kruger

Crítica de cinema
Gerard Casau

'Bienvenidos a Marwen', el món de miniatures de Robert Zemeckis

Mark Hogancamp era un alcohòlic aficionat a emprovar-se sabates taló alt que una nit va ser atacat per un grup de brètols que el van deixar en coma. Nou dies després, es va despertar amb amnèsia i sense un ral per pagar-se un tractament al sistema sanitari estatunidenc. Completament sol, va començar a projectar el seu subconscient en l’imaginari poble belga de Marwencol, una maqueta congelada perpètuament a la Segona Guerra Mundial, on el seu alter ego, el capità Hogie, combat els nazis al costat de les seves amigues amb forma de nines idealitzades. Les fotografies que Hogancamp fa d’aquest escenari miniaturista l’han convertit en un artista de culte (involuntari), i sens dubte la seva història mereixia una pel·lícula, tot i que potser no aquesta Bienvenidos a Marwen que li ha dedicat Robert Zemeckis.

Aquí, el pes pesant de Hollywood combina imatge real amb la poc carismàtica tècnica de motion capture, ja utilitzada a Polar Express i Beowulf. Això converteix el treball manual del protagonista en un espectacle digital, i fa del trauma un relat edificant, sobreexplicat i convençut d’haver calat el personatge fins al moll de l’os. El fet que el film acabi introduint una autocita a Retorn al futur, més que una picada d’ullet simpàtica, se’ns apareix com una intrusió grollera en la intimitat d’una ficció que, segurament, només pot tenir sentit per al mateix Hogancamp.